Rhudaur és un del tres regnes de la Terra Mitjana que van sorgir de la divisió d'Àrnor durant la Tercera Edat.
Ja durant el regnat del rei d'Àrnor Eärèndur els seus tres fills tenien disputes públiques, que es van convertir en una guerra civil a la mort del seu pare l'any 861 de la Tercera Edat. El germà gran Amlaith va rebre l'oposició dels seus dos germans i va veure reduït el seu regne a la regió d'Arthedain. Els seus germans van fundar els regnes de Cardolan i Rhudaur.
El nom de Rhudaur sembla que significa "Boscos Orientals" en un dialecte síndarin, i de fet Rhudaur és el més oriental dels tres regnes estenent-se dels Turons del Temps fins al riu Bruinen. La seva frontera amb Cardolan estava fixada al Gran Camí de l'Est, i la frontera amb Arthedain als Turons del Temps.
La regió entre els rius Aiguabram (Bruinen) i Brollgris (Mitheíthel) també era considerada part de Rhudaur. S'anomenava l'Angle, i va ser allí on els primers hòbbits cepats van arribar a Eriador, al voltant del 1150 T.E. Més tard, abandonarien la zona davant de les creixents hostilitats del Regne d'Àngmar i es desplaçarien cap a La Comarca, i d'altres grups cap a les Terres Salvatges.
Des dels inicis de la seva existència, Rhudaur era hostil amb els seus dos estats veïns, i s'embarcà en un amarg conflicte amb Arthedain pel control de la torre d'Àmon Sûl (a la Pica del Temps) i del palanit que s'hi trobava.
La comunitat Dúnedain de Rhudaur era molt reduïda, i sempre van significar només una petita part de la població. De fet, els últims reis de Rhudaur no eren de sang numenoreana sinó que descendien d'homes al servei del Regne d'Àngmar. L'any 1409 finalment Àngmar va annexionar-se el regne finalitzant la seva existència.
| Aquest article conté text extret de l'article Rhudaur de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |