Els Muntaners del Nord, també coneguts com a Dúnedain del Nord, són els descendents dels dúnedain del regne perdut d'Àrnor.
Després de la destrucció definitiva del Regne del Nord a mans del Rei bruixot d'Àngmar, els dúnedain que el poblaven es van refugiar al sud de Rivendell. A partir d'aleshores van patrullar constantment els límits d'Eriador, sovint vestits amb robes grises i encaputxats, portant llances, arcs i espases. Entre ells conservaven els síndarin, en lloc de la llengua comuna.
El seu nombre, però, anà minvant i el poble dels dúnadan es dispersà. A la fi de la Tercera Edat, quan el seu líder Àragorn demana ajuda urgent, Hàlbarad només és capaç de reunir trenta homes per dirigir-se cap a Ròhan.
Capitans dels dúnedain[]
Els Muntaners del Nord eren liderats per un capità, títol hereditari que ostentaven els hereus legítims dels antics regnes d'Àrnor i d'Arthedain, i que tenia els seus orígens en la reialesa de Númenor.
Els capitans dels Dúnedain van ser:
- Àranarth, fill d'Arvedui d'Arthedain. (1975-2106)
- Àrahael (2106-2177)
- Àranuir (2177-2247)
- Àravir (2247-2319)
- Àragorn I (2319-2327)
- Àraglas (2327-2455)
- Àrahad I (2455-2523)
- Àragost (2523-2588)
- Àravorn (2588-2654)
- Àrahad II (2654-2719)
- Àrassuil (2719-2784)
- Àrathorn I (2784-2848). Morí al ser atacat per llops.
- Àrgonui (2848-2912)
- Àrador (2912-2930). Morí a mans dels ogres després de ser capturat.
- Àrathorn II (2930-2933). Morí travessat per una fletxa mentre perseguia orcs.
- Aragorn II (2933-3019). L'any 3019 Àragorn va ser coronat rei d'Àrnor i Góndor.
| Aquest article conté text extret de l'article Muntaners del Nord de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |